Nacionalisme musical

El Nacionalisme en música es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.
Països freqüentment relacionats amb el nacionalisme musical són Rússia, Txecoslovàquia, Noruega, Finlàndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units. (llibre pàg 86)

Treballeu sobre una obra i un compositor nacionalistes:

1. Edvard Grieg. Peer Gynt. L'obra està estructurada per capítols. Escolliu-ne dos per comentar.
El Nacionalisme musical es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.

Generalment es relaciona el nacionalisme amb el romanticisme musical de mitjans segle XIX, però hi ha evidències del nacionalisme tant als inicis com a finals del segle XVIII. El terme també s'usa sovint per a descriure la música regional del segle XX, sobretot de Llatinoamèrica. Fins molt recentment, el nacionalisme musical del segle XIX ha estat considerat com una reacció contra el "domini" de la música romàntica alemanya.

Països freqüentment relacionats amb el nacionalisme musical són Rússia, Txecoslovàquia, Noruega, Finlàndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units.

Edvard Grieg (15 de juny de 1843 - 4 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista noruec. Es conegut principalment per la composició de la música incidental de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen. Grieg és considerat com un compositor nacionalista que s'inspirà en el folklore de la seva terra.
Grieg va néixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843, i va morir la tardor de 1907 amb 64 anys, després d'un llarg període de convalescència.
La seva mare, Gesine, era professora de piano, així que nicià els estudis musicals amb ella.

Obres:

# Sonata per a piano en mi menor, op. 7
# Simfonia núm. 1 en do menor 1863-1864]
# Simfonia núm. 2 "Im Frühjahr" (fragments)
# Sonata núm. 1 per a violí i piano en Fa major, op. 8 (1865)
# Obertura de concert "Im Herbst", op. 11
# Sonata núm. 2 per a violí i piano en Sol major, op. 13 (1867)
# Concert per a piano en la menor, op. 16
# Sigurd Jorsalfar (1872), suite orquestral
# Música incidental per a l'obra d'Ibsen, Peer Gynt, op. 22 (1875). Més endavant Grieg va arranjar dues suites, la Suite núm. 1 op. 46 (1888) i la Suite núm. 2 op. 55 (1891), seleccionant els fragments més destacats de l'obra, per a ser executats en sales de concert.
...

1. El matí
La peça d'obertura de la primera de les suites ocupava en realitat el número 13 a la partitura de l'obra de teatre i feia de preludi del IV acte. No obstant això, la celebèrrima melodia de la flauta ja havia aparegut en el número anterior, sense desenvolupar-se, i amb ressonàncies certament cèltiques. Música de l'alba per excel · lència, un sol de flauta exposa el conegut tema, que poc després pren l'oboè, iniciant-se un deliciós diàleg entre tots dos, fins que la corda executa el tema amb grandiositat desenvolupant-del tot. Finalment, la trompa ho repeteix una vegada més, amb suavitat, iniciant un lent declivi que conclou amb l'esvaïment de les notes en l'aire, com si l'alba s'hagués transformat en mans capvespre sobre les aigües del mar noruec. El matí és un dels més grans èxits de la música descriptiva, ja que tot oient occidental ha sabut sempre identificar el que representava ignorant el seu títol o procedència. L'ús de la fusta dibuixa en la imaginació de l'oient esbarts d'ocells remuntant suaument el vol sobre verdes muntanyes, mentre que el crescendo orquestral, després dels tímids esbossos de la flauta i l'oboè, semblen correspondre a la imatge majestuosa del sol emergint vermellós en l'horitzó. No obstant això, hi va haver alguna cosa en el que pot dir-se que va fallar Grieg, ja que l'acció es situa al Nord d'Àfrica, on Peer Gynt s'ha assentat després de la mort de la seva mare, convertint-se en un pròsper comerciant i traficant d'esclaus, i certament, la seva música no pot sonar més a escandinau.



2. Mort d'Ase
En l'acte III del drama mor Ase, l'afectuosa mare del protagonista, que sempre li ha retret les seves entremaliadures. Grieg va escriure llavors un nombre d'un dramatisme extrem, en "Errant dolorós", confiat completament a la corda amb sordina. Malgrat el punyent de la peça, sorprenentment també transmet una enorme serenitat, que s'explica pel contingut de l'escena que la va inspirar: en ella Peer sosté amb la seva mare moribunda un extravagant diàleg, en el que lluny de mostrar tristesa alguna, la convenç de la bona rebuda que tindrà en el cel, mentre que l'anciana es mostra preocupada per les bogeries que cometi el seu fill quan ella ja no hi sigui. Potser conscient que en semblant context la música passaria una mica desapercebuda, Grieg va fer que sonés també prèviament, com preludi a l'acte III. A la Mort de Ase queda perfilada perfectament la típica triava escandinava per a orquestra de corda que tants compositors d'aquesta cultura, començant per Sibelius, conrearan sense descans posteriorment. La desolació que evoca aquest nombre ho ha convertit en banda sonora freqüent de documentals de guerra



FRAGMENT:




Activitat 2

Feu una versió del tema"Bon dia Pachelbel" a Noteflight. Cal crear vuit compassos, un mínim de 4 veus i posar-hi una veu de percussió i passeu el resultat al vostre bloc.



(per fer aquestes dues activitats disposeu de dues sessions 21 i 28 Octubre)