dimarts, 22 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
dimarts, 8 de febrer del 2011
Òpera
L'òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d'una introducció instrumental o obertura. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada). En els casos en què la música pot ser omesa sense alterar totalment la naturalesa de la peça, aquesta es converteix en una obra amb música incidental
Les òperes s'inicien amb una obertura ("obertura"), que és una
forma musical instrumental, generalment composta per a tota
l'orquestra, que serveix de presentació a aquesta.
L'òpera tradicional inclou dues modalitats d'cant: el recitatiu
o declamació, i l'ària.
El recitatiu és un discurs melòdic acompanyat per la música
que s'assembla a un discurs recitat, marcant els accents i les
pauses.
L'ària és una peça musical concebuda per ser cantada per una
veu solista, és a dir, una única persona, habitualment amb acompanyament
orquestral. Normalment els recitatius serveixen per
narrar el desenvolupament de l'acció, i les àries per a expressar els
sentiments dels personatges.
També formen part de les òperes dels cors, que en algunes
obres tenen un paper molt rellevant, els duos, trios i quartets, i
els concertants (en els quals intervenen gairebé tots els personatges
i el cor).
LES PARTS DE L'ÒPERA
Les òperes s'inicien amb una obertura ("obertura"), que és una
forma musical instrumental, generalment composta per a tota
l'orquestra, que serveix de presentació a aquesta.
L'òpera tradicional inclou dues modalitats d'cant: el recitatiu
o declamació, i l'ària.
El recitatiu és un discurs melòdic acompanyat per la música
que s'assembla a un discurs recitat, marcant els accents i les
pauses.
L'ària és una peça musical concebuda per ser cantada per una
veu solista, és a dir, una única persona, habitualment amb acompanyament
orquestral. Normalment els recitatius serveixen per
narrar el desenvolupament de l'acció, i les àries per a expressar els
sentiments dels personatges.
També formen part de les òperes dels cors, que en algunes
obres tenen un paper molt rellevant, els duos, trios i quartets, i
els concertants (en els quals intervenen gairebé tots els personatges
i el cor).
LES PARTS DE L'ÒPERA
Renaixament
La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament. Definir l'inici de l'era amb precisió és difícil, donada la manca de grans canvis existent en el pensament musical del segle XV. A més, el procés pel qual la música va adquirir les seves característiques renaixentistes va ser gradual i els musicòlegs han situat els seus inicis, com a més prest cap el 1300, i com a més tard, al voltant del 1470.
Antonio de Cabezón,Tomaso Albinoni,Archangelo Corelli,Claudio Monteverdi,Giovanni Pierluigi da Palestrina
dimarts, 1 de febrer del 2011
El contra punt imitatiu i polifonia del tipus homofònic.
El contrapunt imitatiu és una tècnica de composició musical en la que se superposen diverses línies melòdiques. L'atenció de qui l'escolta es reclamada per la progressió simultània de les diferents veus i no per la successió d'instants harmònics.
La polifonia de tipus homofònic és una textura en la qual dues o més veus o parts es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d’acords.
La polifonia de tipus homofònic és una textura en la qual dues o més veus o parts es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d’acords.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)