En música, la tonalitat o sistema tonal és un sistema jeràrquic de relacions harmòniques i melòdiques que s'estableix entre les notes musicals, el qual s'utilitza a la música occidental des del segle XVII fins l'actualitat.Per extensió, s'utilitza també el mot de tonalitat en referir-se a una escala musical i la seva tònica, com ara do major, re menor, etc.
L'atonalisme és un sistema musical que prescindeix de la tonalitat, amb la finalitat que els dotze sons tinguin el mateix valor. Com que no hi cap tonalitat ni cap tònica (encara que si que hi poden haver transitoris centres tonals com ara els que va utilitzar Alban Berg en algunes de les seves obres), aquest tipus de música no s'escriu amb armadura de clau, a més a més que les melodies es construeixen de tal mena que no predomini ninguna nota sobre les altres
Activitat 2
Principals tendències del segle XX
Postromantiscisme: El Postromanticisme musical és el moviment artístic que es desenvolupa a Europa entre 1887 i 1930.
Aquest estil portà al màxim grau d'expressivitat el romanticisme, fent que la musica simfònica fos grandiosa i expressiva.
Futurisme: El seu representant més il.lustre és Luigi Russolo, que amb l'intonarumori va reproduïr el panorama sonor de la màquina, incorporant els soroll propi de l'època industrial al camp de la música.
Impressionisme: Impressionisme musical fou un moviment musical sorgit a finals del segle XIX i principis del XX sobre tot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per aconseguir una major riquesa tímbrica.
Expressionisme: L'expressionisme atorgà molta importància a la música, lligada estretament a l'art sobretot al grup Der Blaue Reiter: per a aquests artistes, l'art és comunicació entre individus, per mitjà de l'ànima, sense necessitat d'un element extern.
Neoclassissisme: El Neoclassicisme va ser un moviment musical desenvolupat a Europa entre 1918 i 1939 que va retornar en certs aspectes el que havien sigut els estils del Barroc i del Classicisme. La seva estètica es centrava en l'objectivitat i la concisió.
divendres, 16 de desembre del 2011
divendres, 2 de desembre del 2011
Jingle bells
1. Copia la melodia a Noteflight.
2. Posa-hi els acords. (SolM, Re M, Do M )
3. Feu una línia de percussió.
2. Posa-hi els acords. (SolM, Re M, Do M )
3. Feu una línia de percussió.
divendres, 25 de novembre del 2011
Top 100
La cadena de ràdio anglesa Clàssic FM, efectua cada any entre els seus oients de tot el món, una votació per escollir les 100 obres més populars dels darrers 500 anys. Aquesta és la llista de l'any 2011.
Activitat 1
* Escolliu 10 temes que reconegueu.
Autor: Wolfgang Amadeus Mozart
Obra: Concierto piano y orquesta nº 21, K 467 "Elvira Madigan", 1785
Autor: Ludwig Van Beethoven
Obra: Concierto piano nº 5, op. 73 "Emperador", 1809
Autor: Antonio Vivaldi
Obra: Las cuatro estaciones, 1723
Autor: Johann Sebastian Bach
Obra: Conciertos de Brandenburgo, BWV 1046-51, 1713-1721
Autor: Wolfgang Amadeus Mozart
Obra: La flauta mágica, 1791
Autor: Georg Friedrich Haendel
Obra: Zadok the Priest, HWV 258, 1727
Autor: Edvard Grieg
Obra: Concierto para piano y orquesta, op.16, 1907
Autor: Georg Friedrich Haendel
Obra: El Mesías, HWV 56, 1742
Autor: Johann Sebastian Bach
Obra: La pasión según San Mateo, BWV 244, 1727
Autor: Richard Strauss
Obra: Four Last Songs, 1948
* Classifiqueu-los per èpoques al vostre bloc, poseu un vídeo. (procureu que hi hagi èpoques diferents)
Activitat 1
* Escolliu 10 temes que reconegueu.
Autor: Wolfgang Amadeus Mozart
Obra: Concierto piano y orquesta nº 21, K 467 "Elvira Madigan", 1785
Autor: Ludwig Van Beethoven
Obra: Concierto piano nº 5, op. 73 "Emperador", 1809
Autor: Antonio Vivaldi
Obra: Las cuatro estaciones, 1723
Autor: Johann Sebastian Bach
Obra: Conciertos de Brandenburgo, BWV 1046-51, 1713-1721
Autor: Wolfgang Amadeus Mozart
Obra: La flauta mágica, 1791
Autor: Georg Friedrich Haendel
Obra: Zadok the Priest, HWV 258, 1727
Autor: Edvard Grieg
Obra: Concierto para piano y orquesta, op.16, 1907
Autor: Georg Friedrich Haendel
Obra: El Mesías, HWV 56, 1742
Autor: Johann Sebastian Bach
Obra: La pasión según San Mateo, BWV 244, 1727
Autor: Richard Strauss
Obra: Four Last Songs, 1948
* Classifiqueu-los per èpoques al vostre bloc, poseu un vídeo. (procureu que hi hagi èpoques diferents)
divendres, 18 de novembre del 2011
Ara som compositors:
Activitat1
Aquesta activitat serà una nota més dels procediments de l'examen.
Fent servir els acords de l'escala de do M. Escriu una melodia amb notes reals i notes de pas a noteflight, acompanyada per acords. (2 pentagrames )
Segueix les següents condicions:
1. Fer servir l'escala de do M. (no feu gaire salt entre les notes, intervals petits)
2. Fer 8 compassos de tema A. i 8 compassos de tema B. (Tema A: valors de negra corxera i blanca. Tema B valors de negra corxera i semicorxera
3. Fer l'estructura A, B, A.
4. El tema A ha de començar i acabar amb l'acord de do M (do,mi,sol) el tema B ha de començar i acabar per l'acord de solM (sol, si, re)
5. Poseu els acords amb estat fonamental i amb inversió. (Blanques)
6. Heu de fer servir tots els acords de l'escala de do excepte el que comença per si.
Aquesta activitat serà una nota més dels procediments de l'examen.
Fent servir els acords de l'escala de do M. Escriu una melodia amb notes reals i notes de pas a noteflight, acompanyada per acords. (2 pentagrames )
Segueix les següents condicions:
1. Fer servir l'escala de do M. (no feu gaire salt entre les notes, intervals petits)
2. Fer 8 compassos de tema A. i 8 compassos de tema B. (Tema A: valors de negra corxera i blanca. Tema B valors de negra corxera i semicorxera
3. Fer l'estructura A, B, A.
4. El tema A ha de començar i acabar amb l'acord de do M (do,mi,sol) el tema B ha de començar i acabar per l'acord de solM (sol, si, re)
5. Poseu els acords amb estat fonamental i amb inversió. (Blanques)
6. Heu de fer servir tots els acords de l'escala de do excepte el que comença per si.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Nacionalisme musical
El Nacionalisme en música es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.
Països freqüentment relacionats amb el nacionalisme musical són Rússia, Txecoslovàquia, Noruega, Finlàndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units. (llibre pàg 86)
Treballeu sobre una obra i un compositor nacionalistes:
1. Edvard Grieg. Peer Gynt. L'obra està estructurada per capítols. Escolliu-ne dos per comentar.
El Nacionalisme musical es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.
Generalment es relaciona el nacionalisme amb el romanticisme musical de mitjans segle XIX, però hi ha evidències del nacionalisme tant als inicis com a finals del segle XVIII. El terme també s'usa sovint per a descriure la música regional del segle XX, sobretot de Llatinoamèrica. Fins molt recentment, el nacionalisme musical del segle XIX ha estat considerat com una reacció contra el "domini" de la música romàntica alemanya.
Països freqüentment relacionats amb el nacionalisme musical són Rússia, Txecoslovàquia, Noruega, Finlàndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units.
Edvard Grieg (15 de juny de 1843 - 4 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista noruec. Es conegut principalment per la composició de la música incidental de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen. Grieg és considerat com un compositor nacionalista que s'inspirà en el folklore de la seva terra.
Grieg va néixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843, i va morir la tardor de 1907 amb 64 anys, després d'un llarg període de convalescència.
La seva mare, Gesine, era professora de piano, així que nicià els estudis musicals amb ella.
Obres:
# Sonata per a piano en mi menor, op. 7
# Simfonia núm. 1 en do menor 1863-1864]
# Simfonia núm. 2 "Im Frühjahr" (fragments)
# Sonata núm. 1 per a violí i piano en Fa major, op. 8 (1865)
# Obertura de concert "Im Herbst", op. 11
# Sonata núm. 2 per a violí i piano en Sol major, op. 13 (1867)
# Concert per a piano en la menor, op. 16
# Sigurd Jorsalfar (1872), suite orquestral
# Música incidental per a l'obra d'Ibsen, Peer Gynt, op. 22 (1875). Més endavant Grieg va arranjar dues suites, la Suite núm. 1 op. 46 (1888) i la Suite núm. 2 op. 55 (1891), seleccionant els fragments més destacats de l'obra, per a ser executats en sales de concert.
...
1. El matí
La peça d'obertura de la primera de les suites ocupava en realitat el número 13 a la partitura de l'obra de teatre i feia de preludi del IV acte. No obstant això, la celebèrrima melodia de la flauta ja havia aparegut en el número anterior, sense desenvolupar-se, i amb ressonàncies certament cèltiques. Música de l'alba per excel · lència, un sol de flauta exposa el conegut tema, que poc després pren l'oboè, iniciant-se un deliciós diàleg entre tots dos, fins que la corda executa el tema amb grandiositat desenvolupant-del tot. Finalment, la trompa ho repeteix una vegada més, amb suavitat, iniciant un lent declivi que conclou amb l'esvaïment de les notes en l'aire, com si l'alba s'hagués transformat en mans capvespre sobre les aigües del mar noruec. El matí és un dels més grans èxits de la música descriptiva, ja que tot oient occidental ha sabut sempre identificar el que representava ignorant el seu títol o procedència. L'ús de la fusta dibuixa en la imaginació de l'oient esbarts d'ocells remuntant suaument el vol sobre verdes muntanyes, mentre que el crescendo orquestral, després dels tímids esbossos de la flauta i l'oboè, semblen correspondre a la imatge majestuosa del sol emergint vermellós en l'horitzó. No obstant això, hi va haver alguna cosa en el que pot dir-se que va fallar Grieg, ja que l'acció es situa al Nord d'Àfrica, on Peer Gynt s'ha assentat després de la mort de la seva mare, convertint-se en un pròsper comerciant i traficant d'esclaus, i certament, la seva música no pot sonar més a escandinau.
2. Mort d'Ase
En l'acte III del drama mor Ase, l'afectuosa mare del protagonista, que sempre li ha retret les seves entremaliadures. Grieg va escriure llavors un nombre d'un dramatisme extrem, en "Errant dolorós", confiat completament a la corda amb sordina. Malgrat el punyent de la peça, sorprenentment també transmet una enorme serenitat, que s'explica pel contingut de l'escena que la va inspirar: en ella Peer sosté amb la seva mare moribunda un extravagant diàleg, en el que lluny de mostrar tristesa alguna, la convenç de la bona rebuda que tindrà en el cel, mentre que l'anciana es mostra preocupada per les bogeries que cometi el seu fill quan ella ja no hi sigui. Potser conscient que en semblant context la música passaria una mica desapercebuda, Grieg va fer que sonés també prèviament, com preludi a l'acte III. A la Mort de Ase queda perfilada perfectament la típica triava escandinava per a orquestra de corda que tants compositors d'aquesta cultura, començant per Sibelius, conrearan sense descans posteriorment. La desolació que evoca aquest nombre ho ha convertit en banda sonora freqüent de documentals de guerra
FRAGMENT:
Activitat 2
Feu una versió del tema"Bon dia Pachelbel" a Noteflight. Cal crear vuit compassos, un mínim de 4 veus i posar-hi una veu de percussió i passeu el resultat al vostre bloc.
(per fer aquestes dues activitats disposeu de dues sessions 21 i 28 Octubre)
Països freqüentment relacionats amb el nacionalisme musical són Rússia, Txecoslovàquia, Noruega, Finlàndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units. (llibre pàg 86)
Treballeu sobre una obra i un compositor nacionalistes:
1. Edvard Grieg. Peer Gynt. L'obra està estructurada per capítols. Escolliu-ne dos per comentar.
El Nacionalisme musical es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.
Generalment es relaciona el nacionalisme amb el romanticisme musical de mitjans segle XIX, però hi ha evidències del nacionalisme tant als inicis com a finals del segle XVIII. El terme també s'usa sovint per a descriure la música regional del segle XX, sobretot de Llatinoamèrica. Fins molt recentment, el nacionalisme musical del segle XIX ha estat considerat com una reacció contra el "domini" de la música romàntica alemanya.
Països freqüentment relacionats amb el nacionalisme musical són Rússia, Txecoslovàquia, Noruega, Finlàndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units.
Edvard Grieg (15 de juny de 1843 - 4 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista noruec. Es conegut principalment per la composició de la música incidental de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen. Grieg és considerat com un compositor nacionalista que s'inspirà en el folklore de la seva terra.
Grieg va néixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843, i va morir la tardor de 1907 amb 64 anys, després d'un llarg període de convalescència.
La seva mare, Gesine, era professora de piano, així que nicià els estudis musicals amb ella.
Obres:
# Sonata per a piano en mi menor, op. 7
# Simfonia núm. 1 en do menor 1863-1864]
# Simfonia núm. 2 "Im Frühjahr" (fragments)
# Sonata núm. 1 per a violí i piano en Fa major, op. 8 (1865)
# Obertura de concert "Im Herbst", op. 11
# Sonata núm. 2 per a violí i piano en Sol major, op. 13 (1867)
# Concert per a piano en la menor, op. 16
# Sigurd Jorsalfar (1872), suite orquestral
# Música incidental per a l'obra d'Ibsen, Peer Gynt, op. 22 (1875). Més endavant Grieg va arranjar dues suites, la Suite núm. 1 op. 46 (1888) i la Suite núm. 2 op. 55 (1891), seleccionant els fragments més destacats de l'obra, per a ser executats en sales de concert.
...
1. El matí
La peça d'obertura de la primera de les suites ocupava en realitat el número 13 a la partitura de l'obra de teatre i feia de preludi del IV acte. No obstant això, la celebèrrima melodia de la flauta ja havia aparegut en el número anterior, sense desenvolupar-se, i amb ressonàncies certament cèltiques. Música de l'alba per excel · lència, un sol de flauta exposa el conegut tema, que poc després pren l'oboè, iniciant-se un deliciós diàleg entre tots dos, fins que la corda executa el tema amb grandiositat desenvolupant-del tot. Finalment, la trompa ho repeteix una vegada més, amb suavitat, iniciant un lent declivi que conclou amb l'esvaïment de les notes en l'aire, com si l'alba s'hagués transformat en mans capvespre sobre les aigües del mar noruec. El matí és un dels més grans èxits de la música descriptiva, ja que tot oient occidental ha sabut sempre identificar el que representava ignorant el seu títol o procedència. L'ús de la fusta dibuixa en la imaginació de l'oient esbarts d'ocells remuntant suaument el vol sobre verdes muntanyes, mentre que el crescendo orquestral, després dels tímids esbossos de la flauta i l'oboè, semblen correspondre a la imatge majestuosa del sol emergint vermellós en l'horitzó. No obstant això, hi va haver alguna cosa en el que pot dir-se que va fallar Grieg, ja que l'acció es situa al Nord d'Àfrica, on Peer Gynt s'ha assentat després de la mort de la seva mare, convertint-se en un pròsper comerciant i traficant d'esclaus, i certament, la seva música no pot sonar més a escandinau.
2. Mort d'Ase
En l'acte III del drama mor Ase, l'afectuosa mare del protagonista, que sempre li ha retret les seves entremaliadures. Grieg va escriure llavors un nombre d'un dramatisme extrem, en "Errant dolorós", confiat completament a la corda amb sordina. Malgrat el punyent de la peça, sorprenentment també transmet una enorme serenitat, que s'explica pel contingut de l'escena que la va inspirar: en ella Peer sosté amb la seva mare moribunda un extravagant diàleg, en el que lluny de mostrar tristesa alguna, la convenç de la bona rebuda que tindrà en el cel, mentre que l'anciana es mostra preocupada per les bogeries que cometi el seu fill quan ella ja no hi sigui. Potser conscient que en semblant context la música passaria una mica desapercebuda, Grieg va fer que sonés també prèviament, com preludi a l'acte III. A la Mort de Ase queda perfilada perfectament la típica triava escandinava per a orquestra de corda que tants compositors d'aquesta cultura, començant per Sibelius, conrearan sense descans posteriorment. La desolació que evoca aquest nombre ho ha convertit en banda sonora freqüent de documentals de guerra
FRAGMENT:
Activitat 2
Feu una versió del tema"Bon dia Pachelbel" a Noteflight. Cal crear vuit compassos, un mínim de 4 veus i posar-hi una veu de percussió i passeu el resultat al vostre bloc.
(per fer aquestes dues activitats disposeu de dues sessions 21 i 28 Octubre)
divendres, 14 d’octubre del 2011
Música instrumental del Romanticisme
Activitat 1
Feu els exercicis 10,11,12,13 de la pàg 75. (A la llibreta)
(cliqueu la imatge per seguir els dos primers minuts de l'audició)
Activitat 2.
Comenteu en el vostre bloc els diferents tipus de música instrumental del Romanticisme. (Per solista, de cambra i orquestra) i poseu un exemple, video, de cada un d'ells.
(Sempre que poseu un vídeo poseu-hi un títol.)
-Música de cambra: forma musical que s'interpreta amb pocs instruments i habitualment amb algun de corda fregada.
-Música per solista: son obres crades únicament per ser interpretades per un sol instrument.
-Música orquestral: gènere musical de la música instrumental consistent creada per ser interpretada per molts instruments diferents.
Activitat 3
Escriu l'exercici que vam fer a classe fent servir la seqüència d'acords,les notes reals, i les notes de pas Noteflight
Feu els exercicis 10,11,12,13 de la pàg 75. (A la llibreta)
(cliqueu la imatge per seguir els dos primers minuts de l'audició)
Activitat 2.
Comenteu en el vostre bloc els diferents tipus de música instrumental del Romanticisme. (Per solista, de cambra i orquestra) i poseu un exemple, video, de cada un d'ells.
(Sempre que poseu un vídeo poseu-hi un títol.)
-Música de cambra: forma musical que s'interpreta amb pocs instruments i habitualment amb algun de corda fregada.
-Música per solista: son obres crades únicament per ser interpretades per un sol instrument.
-Música orquestral: gènere musical de la música instrumental consistent creada per ser interpretada per molts instruments diferents.
Activitat 3
Escriu l'exercici que vam fer a classe fent servir la seqüència d'acords,les notes reals, i les notes de pas Noteflight
divendres, 30 de setembre del 2011
ÒPERA ROMÀNTICA
ACTIVITAT A:
A l'època del Romanticisme l'òpera experimenta una gran evolució que porta aquest gènere fins el seu punt més elevat i el converteix en l'espectacle preferit de la burgesia. Es construeixen teatres de tot Europa i els cantants es converteixen en "divos" (Déus), gràcies al lluïment de les seves àries.
1. Què és una ària ?
Una ària és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
2. Busqueu el text de l'Ària Nessun Dorma de Turandot Puccini, copieu-la al vostre bloc.
3. Escolteu-ne els dos exemples tot seguint el text.
4. Poseu un dels dos videos al vostre bloc.
ACTIVITAT B:
1. Què és una obertura?
L'obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.
2. Poseu el video de l'Obertura del Barber de Sevilla de Rossini.
3. Quines altres parts té l'òpera ?
El recitatiu és un discurs melòdic acompanyat per música que s’assembla a un discurs recitat, marcant accents i pauses.
A l'època del Romanticisme l'òpera experimenta una gran evolució que porta aquest gènere fins el seu punt més elevat i el converteix en l'espectacle preferit de la burgesia. Es construeixen teatres de tot Europa i els cantants es converteixen en "divos" (Déus), gràcies al lluïment de les seves àries.
1. Què és una ària ?
Una ària és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
2. Busqueu el text de l'Ària Nessun Dorma de Turandot Puccini, copieu-la al vostre bloc.
Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che tremano d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero è chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
No, no, sulla tua bocca lo dirò
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
che ti fa mia!
(Il nome suo nessun saprà!...
e noi dovrem, ahime, morir!)
Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All'alba vincerò!
vincerò, vincerò!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che tremano d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero è chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
No, no, sulla tua bocca lo dirò
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
che ti fa mia!
(Il nome suo nessun saprà!...
e noi dovrem, ahime, morir!)
Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All'alba vincerò!
vincerò, vincerò!
3. Escolteu-ne els dos exemples tot seguint el text.
4. Poseu un dels dos videos al vostre bloc.
ACTIVITAT B:
1. Què és una obertura?
L'obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.
2. Poseu el video de l'Obertura del Barber de Sevilla de Rossini.
3. Quines altres parts té l'òpera ?
El recitatiu és un discurs melòdic acompanyat per música que s’assembla a un discurs recitat, marcant accents i pauses.
Normalment els recitatius serveixen per a narrar el desenvolupament de l’acció, i les àries per expressar els sentiments dels personatges.
També formen part de les òperes els cors, que en algunes obres tenen un paper rellevant.
Els duos, tercets, quartets i els concertants (on intervenen els personatges i el cor) també són altres tipologies existents
ACTIVITAT C
Escriu el nom dels principals compositors d'òpera per països; Itàlia, Alemanya, i França.
Escolliu dos compositors Italians, un Alemany i un Francès. Feu un breu comentari biogràfic de cada compositor i poseu un video d'una ària d'òpera de cada ú. Escolliu una de les òperes expliqueu l'argument , escolliu una ària i escriviu el text de l'ària escollida.
Compositor francès:
-Gioacchino Rossini
Compositors italians:
-Richard Wagner
-Ruggero Leoncavallo
Compositor alemany:
-Georg Friedrich Händel
dijous, 22 de setembre del 2011
ÈPOCA: edat mitjana
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: a Europa es desenvolupa una estructura socioeconòmica i política, anomenada feudalisme.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: es desenvolupa la música profana (trobadors i joglars)
COMPOSITORS PRINCIPALS: Guido Arezzo, Hilegard Von Bingen...
ÈPOCA:renaixament
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: nou pensament anomenat humanisme.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:es desenvolupa la música instrumental
COMPOSITORS PRINCIPALS: Luís Milán, Luís de Narvaez, John Dowland, Mateu Fletxa el vell...
ÈPOCA: barroc
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: monarquies absolutistes
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: gran riquesa i estils musicals nous, neix la música pura, apareixen formes instrumentals noves com la sonata, la fuga i el concert.
COMPOSITORS PRINCIPALS: Georg Friedrich Händel, Johan Sebastian Bach, Claudio Montevedri, Antonio Vivaldi...
ÈPOCA: classicisme
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: es produeix la revolució francesa, s'inventa la enciclopèdia.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: la música es caracteritza pel seu equilibri formal, neixen els concerts.
COMPOSITORS PRINCIPALS: Mozart, Franz Joseph Haydn, Luigi Boccherini...
ÈPOCA: romanticisme
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: les maquines i els ferrocarrils són els principals protagonistes.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:nacionalisme musical, orquestra, moviment impressionista...
COMPOSITORS PRINCIPALS:Ludwig Van Beethoven, Felix Mendelssohn, Johann Strauss....
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: a Europa es desenvolupa una estructura socioeconòmica i política, anomenada feudalisme.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: es desenvolupa la música profana (trobadors i joglars)
COMPOSITORS PRINCIPALS: Guido Arezzo, Hilegard Von Bingen...
ÈPOCA:renaixament
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: nou pensament anomenat humanisme.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:es desenvolupa la música instrumental
COMPOSITORS PRINCIPALS: Luís Milán, Luís de Narvaez, John Dowland, Mateu Fletxa el vell...
ÈPOCA: barroc
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: monarquies absolutistes
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: gran riquesa i estils musicals nous, neix la música pura, apareixen formes instrumentals noves com la sonata, la fuga i el concert.
COMPOSITORS PRINCIPALS: Georg Friedrich Händel, Johan Sebastian Bach, Claudio Montevedri, Antonio Vivaldi...
ÈPOCA: classicisme
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: es produeix la revolució francesa, s'inventa la enciclopèdia.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: la música es caracteritza pel seu equilibri formal, neixen els concerts.
COMPOSITORS PRINCIPALS: Mozart, Franz Joseph Haydn, Luigi Boccherini...
ÈPOCA: romanticisme
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS: les maquines i els ferrocarrils són els principals protagonistes.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:nacionalisme musical, orquestra, moviment impressionista...
COMPOSITORS PRINCIPALS:Ludwig Van Beethoven, Felix Mendelssohn, Johann Strauss....
divendres, 16 de setembre del 2011
PRESENTACIÓ DEL MEU BLOC
Aquest curs, hem comensat 4rt d'eso,i he triat fer música. Aixi que he decidit renovar la meva presentació ja que l'altre se'm havia fet antiga. Com ja sabeu sóc l'eva Vilchez.
dimarts, 22 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
dimarts, 8 de febrer del 2011
Òpera
L'òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d'una introducció instrumental o obertura. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada). En els casos en què la música pot ser omesa sense alterar totalment la naturalesa de la peça, aquesta es converteix en una obra amb música incidental
Les òperes s'inicien amb una obertura ("obertura"), que és una
forma musical instrumental, generalment composta per a tota
l'orquestra, que serveix de presentació a aquesta.
L'òpera tradicional inclou dues modalitats d'cant: el recitatiu
o declamació, i l'ària.
El recitatiu és un discurs melòdic acompanyat per la música
que s'assembla a un discurs recitat, marcant els accents i les
pauses.
L'ària és una peça musical concebuda per ser cantada per una
veu solista, és a dir, una única persona, habitualment amb acompanyament
orquestral. Normalment els recitatius serveixen per
narrar el desenvolupament de l'acció, i les àries per a expressar els
sentiments dels personatges.
També formen part de les òperes dels cors, que en algunes
obres tenen un paper molt rellevant, els duos, trios i quartets, i
els concertants (en els quals intervenen gairebé tots els personatges
i el cor).
LES PARTS DE L'ÒPERA
Les òperes s'inicien amb una obertura ("obertura"), que és una
forma musical instrumental, generalment composta per a tota
l'orquestra, que serveix de presentació a aquesta.
L'òpera tradicional inclou dues modalitats d'cant: el recitatiu
o declamació, i l'ària.
El recitatiu és un discurs melòdic acompanyat per la música
que s'assembla a un discurs recitat, marcant els accents i les
pauses.
L'ària és una peça musical concebuda per ser cantada per una
veu solista, és a dir, una única persona, habitualment amb acompanyament
orquestral. Normalment els recitatius serveixen per
narrar el desenvolupament de l'acció, i les àries per a expressar els
sentiments dels personatges.
També formen part de les òperes dels cors, que en algunes
obres tenen un paper molt rellevant, els duos, trios i quartets, i
els concertants (en els quals intervenen gairebé tots els personatges
i el cor).
LES PARTS DE L'ÒPERA
Renaixament
La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament. Definir l'inici de l'era amb precisió és difícil, donada la manca de grans canvis existent en el pensament musical del segle XV. A més, el procés pel qual la música va adquirir les seves característiques renaixentistes va ser gradual i els musicòlegs han situat els seus inicis, com a més prest cap el 1300, i com a més tard, al voltant del 1470.
Antonio de Cabezón,Tomaso Albinoni,Archangelo Corelli,Claudio Monteverdi,Giovanni Pierluigi da Palestrina
dimarts, 1 de febrer del 2011
El contra punt imitatiu i polifonia del tipus homofònic.
El contrapunt imitatiu és una tècnica de composició musical en la que se superposen diverses línies melòdiques. L'atenció de qui l'escolta es reclamada per la progressió simultània de les diferents veus i no per la successió d'instants harmònics.
La polifonia de tipus homofònic és una textura en la qual dues o més veus o parts es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d’acords.
La polifonia de tipus homofònic és una textura en la qual dues o més veus o parts es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d’acords.
dimarts, 25 de gener del 2011
Tessitura
La tessitura d'una veu o instrument designa el conjunt de les notes que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d’emetre fàcilment del greu a l’agut. La tessitura i el timbre s'utilitzen per classificar la veu (i també alguns instruments) per categories o famílies.
tipus: soprano, Mezzo-soprano, contralt, tenor, beríton....
SOPRANO
MEZZO-SOPRANO
CONTRALT
TENOR
BERÍTON
tipus: soprano, Mezzo-soprano, contralt, tenor, beríton....
SOPRANO
MEZZO-SOPRANO
CONTRALT
TENOR
BERÍTON
dimarts, 11 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)