En música, la tonalitat o sistema tonal és un sistema jeràrquic de relacions harmòniques i melòdiques que s'estableix entre les notes musicals, el qual s'utilitza a la música occidental des del segle XVII fins l'actualitat.Per extensió, s'utilitza també el mot de tonalitat en referir-se a una escala musical i la seva tònica, com ara do major, re menor, etc.
L'atonalisme és un sistema musical que prescindeix de la tonalitat, amb la finalitat que els dotze sons tinguin el mateix valor. Com que no hi cap tonalitat ni cap tònica (encara que si que hi poden haver transitoris centres tonals com ara els que va utilitzar Alban Berg en algunes de les seves obres), aquest tipus de música no s'escriu amb armadura de clau, a més a més que les melodies es construeixen de tal mena que no predomini ninguna nota sobre les altres
Activitat 2
Principals tendències del segle XX
Postromantiscisme: El Postromanticisme musical és el moviment artístic que es desenvolupa a Europa entre 1887 i 1930.
Aquest estil portà al màxim grau d'expressivitat el romanticisme, fent que la musica simfònica fos grandiosa i expressiva.
Futurisme: El seu representant més il.lustre és Luigi Russolo, que amb l'intonarumori va reproduïr el panorama sonor de la màquina, incorporant els soroll propi de l'època industrial al camp de la música.
Impressionisme: Impressionisme musical fou un moviment musical sorgit a finals del segle XIX i principis del XX sobre tot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per aconseguir una major riquesa tímbrica.
Expressionisme: L'expressionisme atorgà molta importància a la música, lligada estretament a l'art sobretot al grup Der Blaue Reiter: per a aquests artistes, l'art és comunicació entre individus, per mitjà de l'ànima, sense necessitat d'un element extern.
Neoclassissisme: El Neoclassicisme va ser un moviment musical desenvolupat a Europa entre 1918 i 1939 que va retornar en certs aspectes el que havien sigut els estils del Barroc i del Classicisme. La seva estètica es centrava en l'objectivitat i la concisió.